La feina d’un observador meteorològic és bàsicament el recull diari de tots els paràmetres necessaris per a l’estudi del clima d’una zona específica, podríem dir que som els notaris del temps. Aquesta tasca s’ha de dur a terme tots els dies de l’any, inclosos diumenges, estius, vacances,etc..El fet de trencar la sèrie, encara que només fos un dia, implica que tota la feina de molts anys de sacrifici es quedi en no res i no es puguin aprofitar les dades recollides. De fet, per poder fer un estudi climàtic d’un lloc determinat, sòn necessaris uns 30 anys d’observació sistemàtica i rigorosa de tots els paràmetres. Moltes vegades, però, els observadors voluntaris pensem, amb raó, que les dades recollides diàriament i amb tant d’esforç són posades dins d’un calaix sense que ningú se les miri.

Però el cas que ens ocupa en aquesta plana és completament diferent i trenca d’una manera molt clara amb els pensaments abans exposats. Es per això que vull agrair a la Belén Gómez la seva dedicació a estudiar en base a les dades de l’Observatori de Sort, el primer treball seriós de l’efecte fogony al Pallars Sobirà. El treball aquí presentat és un petit resum de la Tesi de llicenciatura presentada el mes de setembre de 1994 a la Universitat de Barcelona, Departament de Geografia Física i Anàlisis Regional , on es pot consultar en tota la seva amplitud. A la Bélen Gómez, el meu agraïment més sincer

Ramon Baylina

És freqüent que a determinades valls, a sotavent dels grans sistemes muntanyosos, es produeixi un fenomen conegut amb el nom d’efecte föhn. Aquest efecte es produeix després que un flux humit hagi creuat la serralada condensant la seva humitat a sobrevent i provocant al vessant oposat una elevació anormal de la temperatura, una disminució de la humitat relativa i un increment considerable de la velocitat i les ràfegues de vent. La serralada dels Pirineus, pel seu caràcter compacte -absència de valls transversals que la creuin completament i orientació d’oest a est-, afavoreix el desenvolupament del fenomen al vessant ibèric quan els fluxos són de component nord, nord-est i nord-oest. El desenvolupament i la freqüència de l’efecte föhn a certes valls pirinenques ha fet que la població li doni noms populars que varien segons els llocs. Al Pirineu català, i més concretament a la vall de la Noguera Pallaresa, se’l coneix amb el nom de fogony.

Per la millor comprensió teórica del fenomen, encara que sense donar massa detalls, explicarem un petit exemple. Suposem que tenim un flux d’aire que amb direcció meridiana o submeridiana septentrional i una temperatura d’uns 14° C es dirigeix cap a la serralada pirinenca. A l’arribar a la base del vessant de sobrevent (és a dir, el que està encarat al vent), a 400 metres de altitut, i xocar amb ella, l’aire es veu obligat a ascendir. La temperatura de l’aire en el seu ascens disminuirà 1° C per cada 100 metres d’elevació. Així, a 500 metres tindrà 13° C, a 700 m (altitut similar a la de Sort però al vessant oposat) arribarà amb 11° C, a 900 m aconseguirà 9° C, i a 1100 m tindrà 7° C. Suposem que a aquest nivel comenci a condensar-se el vapor d’aigua de l’aire que puja. Al començar la condensació en l’aire que ascendeix, aquest ja no es refreda tan ràpidament degut a que el vapor d’aigua deixa, al condensar-se, calor en llibertat. Aquest calor l’absorbeix l’aire, de manera que en comptes de refredar-se a raó de 1° C per cada 100 metres d’elevació vertical, el fa a raó de 0,5° C per cada 100 metres. Segons això, l’aire arribarà al cim (que nosaltres per aquest exemple teòric hem establert a 2500 metres) menys fred del que en un principi s’esperaria. A més, sigui per precipitació o per contacte amb el terreny i la seva vegetació, l’aire que ascendeix perd part del seu contingut hídric al vessant de sobrevent. Així, l’aire arriba al cim (2500 m) amb una temperatura de 0° C. Suposem que en aquest nivel altitudinal cessa la condensació; l’aire inicia el descens i com que ja no es formen núvols, l’escalfament es realitza a raó de 1° C per cada 100 metres de descens. D’aquesta manera, l’aire arriba al nostre lloc d’estudi , situat a uns 700 metres d’altitut, amb una temperatura de 18° C, 7° C més elevada que el punt establert al mateix nivel altitudinal a sobrevent. L’aire arriba doncs molt escalfat i sec: es l’efecte föhn.

A l’efecte föhn se l’associen numeroses implicacions que superen, moltes vegades, l’àmbit estrictament climàtic. El föhn juga un important paper en l’aparició i empitjorament d’algunes enfermetats. L’enfermetat del föhn es manifesta amb mal de cap, nàusees, insomni, transtorns emocionals, debilitat, augment dels accidents i suïcidis, així com d’accions violentes. El föhn també juga un important paper en l’augment del risc d’allaus i crescudes fluvials, pel ràpid desgel que pot ocasionar. A més, el föhn seca la terra, els arbres i els brots creant condicions favorables pels incendis de boscos, o la perdua de collites.

Però, potser, la implicació més important d’aquest fenomen sigui l’efecte d’ombra pluviomètrica que se l’associa. L’ombra pluviomètrica és un sector de menor precipitació, en comparació amb els voltants muntanyosos, per estar a resguard, per causa del relleu, del fluxos plujosos. A la vall de la Noguera Pallaresa, l’ombra pluviomètrica s’exten en sentit nord-sud des d' Ison (al nord de Tavascan) fins a Baró (al sud de Sort), seguint primer el riu Lladorre i després la Noguera Pallaresa i abastant una faixa de terreny de 7 a 10 km d’amplada, aproximadament. Els valors de precipitació oscilen entre els 850 i els 600 milímetres anuals, valors molt inferiors als dels voltants (es sobrepassen amb freqüència els 1250 mm). Els valors de l’ombra més baixos (inferiors als 600 mm) están desplaçats cap al nord: aquest és el nucli més important de l’ombra pluviomètrica. Els més elevats de l’ombra (compresos entre els 750 i els 850 mm) estàn desplaçats cap al sud, a les rodalies de Sort. L’efecte d’ombra pluviomètrica té conseqüències molt positives sobre el clima d’aquest sector ja que, per exemple, fa que aquest presenti unes condicions molt favorables pel desenvolupament d’activitats turístiques a l’aire lliure.

Introduït l’efecte föhn i algunes de les seves conseqüències a nivel general, anem a veure ara com es desenvolupa i quines característiques presenta a la vall de la Noguera Pallaresa, a l’altura de la població de Sort.

Cóm es manifesta el fogony

El fogony es manifesta mitjançant les variacions que es donen en la temperatura i en la humitat relativa dels llocs on bufa: quan el fogony s’inicia, la temperatura augmenta de forma brusca i la humitat relativa descendeix considerablement al mateix ritme. Durant el fogony, els registres d’aquests dos paràmetres es mantenen sense grans oscilacions, presentant valors molt homogenis. Quan el fogony finalitza, la temperatura descendeix ràpidament i la humitat relativa eleva el seus valors.

Distribució anual i duracions mitjanes

El fogony es desenvolupa preferentment en les estacions equinoccials i , en especial, en la primaveral. El fenomen és freqüent a la tardor, l’hivern i la primavera; tanmateix, és més persistent durant l’última estació. Aquest fet es constata quan s’analitzen les duracions mitjanes per estacions.

La duració mitjana anual d’un episodi de fogony a Sort es de 29 hores 58 minuts. Aquest valor mig anual ens ofereix una primera visió general del fenomen, tanmateix, oculta valors molt dispars. D’aquesta manera, si analitzem la duració mitjana dels episodis per estacions ens adonem de la varietat dels mateixos: els casos de primavera presenten una duració mitjana de 44 hores 42 minuts, pràcticament el doble que la resta d'estacions (estiu 26 hores 30 minuts; tardor 24 hores 36 minuts; i hivern 22 hores 2 minuts). Així doncs, la primavera presenta una duració mitjana dels episodis elevada, molt per sobre de la mitjana anual. Si a aquesta llarga duració li afegim l’alt nombre de casos que es contabilitzen podem cloure dient que el fenomen d’estudi, el fogony, presenta una gran importància i desenvolupament en aquesta època de l’any.

No esdevé el mateix amb l’estiu. Es presenten pocs casos i la seva duració mitjana està per sota de la anual. El fogony no té importància en aquesta estació.

La tardor i l’hivern són estacions que es troben a mig camí entre la primavera i l’estiu en quant a desenvolupament del fogony es refereix. Són estacions que registren nombrosos casos però amb una duració mitjana que està per sota de l’anual. És a dir, el fenomen gaudeix d’importància perque es repeteix amb freqüència però presenta la característica de no ésser tan persistent en el temps com en l’època primaveral.

Probabilitat de dia amb fogony a Sort i de dia amb fogony després de dia amb fogony

El fogony a Sort presenta una probabilitat d’aparició res menyspreable (18,4%) i una persistència molt marcada (57%), sobre tot en aquells mesos en els que aconsegueix el seu màxim desenvolupament.

Variacions de temperatura i humitat durant els episodis de fogony a Sort

Ja hem dit de forma general com es manifesta el fogony en quant a temperatura i humitat relativa es refereix. Ara veurem quins canvis concrets es donen en aquests dos paràmetres.

Els canvis més freqüents oscil.len entre els 4 y els 8 ºC per a la temperatura i el 40% per a la humitat relativa, encara que s’arriben a registrar canvis de fins 18 ºC i més d’un 70%. Els "salts" mitjans es registren en periodes de temps compresos entre uns minuts i una o dues hores. Els "salts" superiors als 8° C de temperatura i al 40% d’humitat es registren de forma brusca, és a dir, en periodes de temps inferiors a 1 hora.

Direcció i velocitat del vent o fogony

Sembla raonable que les direccions amb les que s’estableixi el fogony a Sort siguin les del primer i quart quadrant, ja que la vall de la Noguera Pallaresa es troba a sotavent dels Pirineus, orientats de W a E. El fet que en les anotacions de l’observatori les direccions del N predominin sobre les de NE i NW obeeix a un efecte de canalització causat pel relleu : el tram de la vall que ens ocupa té una clara orientació nord-sud i això fa que l’orografia encarrili cap a la direcció N els fluxos que s’estableixen amb direccions NE i NW.

En quant a la velocitat mitjana del fogony per estacions podem dir que és major en aquelles en les que té una major importància, és a dir en les equinoccials (d’aquesta manera, a la primavera presenta una velocitat mitjana de 19,98 km/h, a la tardor una velocitat mitjana de 17,57 km/h, i a l’hivern i a l’estiu, 16,65 km/h i 12,4 km/h, respectivament).

Si calculem la velocitat mitjana segons la component observem que destaca amb el valor màxim la del NW (24,6 km/h), seguida de la del NE (20 km/h) i, per últim, la del N (16,7 km/h).

Causes sinòptiques del fogony

L’anàlisi de les situacions sinòptiques evidencien el predomini de les adveccions del NE, NW i N durant els episodis de fogony.

Adveccions del nord-est:
Compren aquelles situacions en les que les isóbares s’estableixen amb una clara component del NE i les isohipses oscilen entre la direcció NE i N, sobre la zona d’estudi. La majoria d’episodis de fogony es registren amb adveccions del NE, doncs durant algun dels seus dies registren la esmentada situació.

Les adveccions del NE s’originen, en els nostres casos, amb tres tipus de configuracions:

1. Una part important dels episodis de fogony es produeixen amb situacions de bloqueig en les que la circulació, que sol aconseguir un índex molt baix, presenta una clara configuració en Omega (W ). Concretant alguna cosa més, la configuració s’estableix per la presència d’un anticicló, a vegades una falca anticiclònica, en latituts altes, freqüentment en les Illes Britàniques o Península Escandinava, i dues depressions a costat i costat d’aquest anticicló o falca anticiclònica però en latituts baixes, freqüentment sobre les Açores o Canaries i sobre la Mediterrània Occidental. Moltes vegades la depressió de la Mediterrània Occidental es una gota freda, doncs en superficie amb prou feines es reflecteix o es presenta com una baixa o depressió relativa. Es important dir que en aquests casos les temperatures que es registren en les topografies de 500 mb. damunt la vertical de la zona d’estudi son molt baixes.

Establerts els centres d’activitat de l'esmentada configuració, hem de dir que és la branca descendent de l’Omega, amb un gradient molt elevat i amb clara inclinació del NE, la que passa per la nostra zona d’estudi.

2. Alguns episodis de fogony es registren amb situacions de bloqueig difluent. Aquest tipus de configuració ve donada en alçada per una difluència de les isohipses que envolten un anticicló situat en latituts altes i una depressió en latituts baixes, i la posterior confluència de les mateixes. Generalment, l’anticicló sol situar-se sobre les Illes Britàniques o Península Escandinava i la depressió sobre la Mediterrània Occidental (freqüentment sobre les costes de Tunis). La disposició de les configuracions fan establir sobre la zona d’estudi vents del NE degut a que la branca descendent occidental de la perturbació o la descendent oriental de l’anticicló discorren per l’àrea geogràfica.

3. La majoria del episodis de fogony es registren amb aquesta tercera situació: sobre les Açores es localitza un anticicló que moltes vegades projecta una falca cap a les Illes Britàniques; sobre Terranova, Islàndia o la Península Escandinava es localitzen unes depressions bastant profundes. Entre ambdòs tipus de configuració les isohipses i les isóbares s’estableixen amb direcció aproximada de l’oest, i elevat gradient. Sobre la Mediterrània Occidental (ja sigui sobre la Mar de Liguria, costes africanes o Mar Balear) apareixen depressions que fan que les isóbares e isohipses que anteriorment provenien de l’oest, s’inclinin i canviïn la seva direcció (ara del NE) per adquirir en latituts baixes una circulació ciclónica molt acusada. La configuració sol pendre la forma d’una S a l’inrevés, sent el tram amb direcció NE i elevat gradient el que creua nostra zona d’estudi. Les isotermes en altura mostren uns valors molt baixos.

Adveccions del nord-oest:
Compren aquelles situacions en les que tant isohipses com isóbares s’estableixen amb una clara component NO sobre la zona d’estudi. No son nombrosos els episodis de fogony que es registren amb aquesta situació.

Aquesta situació s’origina normalment per la presència d’un gran anticicló sobre les Açores i unes depressions per Terranova, Islàndia, Península Escandinava o Finlàndia. Les depressions ubicades en aquests dos últims punts solen projectar uns solcs que ajuden a que sobre la zona d’estudi els fluxos s’estableixin del NO, degut a que és la branca descendent de la citada configuració la que discorre per l’àrea. Quan això passa l’índex de circulació és molt baix. A vegades sobre la Mediterrània Occidental apareix una baixa que també ajuda (segons la seva posició) a l’establiment de fluxos del NO.

L’índex de circulació sol ésser més alt quan entre l’anticicló situat en les Açores i les baixes de l’Atlàntic nord les isohipses i les isobares s’estableixen atapeïdes i paraleles des del NO, degut a que les baixes del nord no projecten solcs.

Adveccions del nord:
Compren aquelles situacions en les que les isòbares s’estableixen amb una clara component del N, i les isohipses oscilen entre el N, el NO i a vegades el NE.

No son nombrosos els episodis de fogony que es registren amb aquesta situació. L’origen sol ésser molt similar a les adveccions del NO: presència d’un gran anticicló sobre les Açores o costes occidentals peninsulars, i depressions que circulen per l’Atlàntic nord i la Mediterrània Occidental; algunes d’aquestes últimes sols apareixen en superficie. La disposició d’aquestes configuracions fan establir sobre la zona d’estudi fluxos del nord en superficie, mentre que en les topografies de 500 mb les isohipses oscilen entre la direcció NO, N i NE.

Belén Gómez Martín va néixer a Barcelona l’any 1970. És llicenciada en Geografia i Història (Especialitat Geografia) per la Universitat de Barcelona. Al 1995 obtingué el Grau i el Premi Extraordinari de Llicenciatura després de la presentació de la seva tesina El efecto föhn en el valle pirenaico de Sort. Ha publicat diversos articles en revistes especialitzades i ha participat, com a comunicant, en reunions i seminaris sobre temes de Geografia. En l’actualitat està realitzant la seva tesi doctoral sobre Clima y Turisme a Catalunya, a la vegada que imparteix clases al Departament de Geografia Física i Anàlisi Geogràfica Regional de la Universitat de Barcelona.