Fou responsable de la posada en marxa de la xarxa agrometeorològica del Servei d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya. Actualment participa en diversos projectes d’investigació, entre ells un de LA CICYT RELACIONAT AMB LA CLASSIFICACIÓ D’EPISODIS CONVECTIUS I LA CALIBRACIÓ DEL RADAR METEOROLÒGIC I DOS DE LA U.E, UN SOBRE PREVISIÓ I PREVENCIÓ D’INUNDACIONS I UN ALTRE SOBRE CANVIS CLIMÀTICS.

El treball aquí presentat és una aportació a la meteorologia educativa a petició de l’Observatori Meteorològic de Sort a fì de donar a conèixer d’una manera entenedora el fenomen de La Gota Freda. Si es vol aprofundir en el tema jo aconselleria la lectura i l’estudi del libre "GOTA FRIA" de la mateixa autora i editat per Editorial Boixareu Universitaria (I QUE EN EL CAS DE SER-HI INTERESSATS PODEU DEMANAR A LA PROPIA AUTORA).

A la Carme Llasat el meu sincer agraïment

Introducció

Entre 1980 i 1990 es van enregistrar a Catalunya set episodis de pluges en qué es van superar els 200 mm/24 h i que van produir inundacions catastrófiques (Llasat i Puigcerver, 1992). Aquest tipus d'episodis no són, tanmateix, una carácterística exclusiva de Catalunya ni de Llevant, sinó que s'estenen a tota la conca vessant del Mediterrani occidental. Així , els mateixos episodis que van afectar Catalunya el 1982, 1986 o 1987 van provocar també inundacions al sudest francés. Més greus encara van ser les inundacions que van tenir lloc també al sudest de França i al nord d'Itàlia el 1992, amb més de 400 mm en 24 hores. Finalment, l'octubre i desembre de 1994 es van produir diversos episodis de pluges fortes que van afectar Catalunya, Rumania i Grécia.

Queda clar, per tant, que els episodis esporàdics de pluges i inundacions catastrófiques són una característica comuna a tota la Europa mediterrània. Aquesta característica està fortament lligada al mateix mar Mediterrani i a l'orografia accidentada de la major part de la línia costanera. Els diagnòstics solen implicar fenómens com ara la ciclogenesi mediterrània, les adveccions d'aire molt calent i humit amb penetració, fins i tot, del "jet" subtropical, o les elevades temperatures del mar, entre d'altres. Peró poques vegades es parla de la preséncia de "gotes d'aire fred", o, com usualment les designen els mitjans de comunicació, "gotes fredes". Malgrat aixó, la major part del p?blic ha associat en els darrers anys el terme "gota freda" amb les inundacions.

Davant d'aquesta confusió, l'objectiu d'aquest article és aclarir qué és una "gota freda" i quines són les seves principals característiques, així com la seva possible relació amb les inundacions. L'article es basa en un estudi exhaustiu de les gotes d'aire fred que van afectar Europa durant el període 1974-1983 (Llasat, i Puigcerver, 1990; Llasat, 1991,...), i de les principals inundacions que des del 1940 han afectat Catalunya i Llevant (Llasat i Puigcerver, 1992,...).

Definició i origen de les gotes d'aire fred

La primera vegada que el terme "gota freda" o gota d'aire fred va ser introduit a la literatura meteorològica va ser el 1886 per part d' en Köpen. Pero no fou fins al 1948 que Sherhag la va definir i va descriure les seves caracteristiques fonamentals. Segons aquest autor la gota d'aire fred es una " marcada depresió en alçada, que no es detecta en superfície, i a la part central de la qual es troba l'aire més fred". La millor metodologia per detectar correctament una gota freda és localitzar una depressió tancada coincident amb un mínim de temperatura a 500 hPa, que queda reflexada a la topografia relativa de 500/1000 hPa, peró que, en canvi, no es detecta a la superfície. Normalment s'identifiquen a la superfície de 500 hPa, tot i que solen arribar fins als 300 hPa per la part superior i, de vegades, fins als 700 o, més esporàdicament, fins als 850 hPa per la part inferior. Generalment, presentan una forma el.liptica de poca excentricitat, amb l'eix dirigit més o menys segons els parallels. El seu diàmetre equivalent sol oscil.lar entre els 5 i els 10º de latitud.

Pel que fa a la seva génesi, Sherhag (loc.cit) l'atribueix a l'aïlament d'una massa freda quan, tant pel seu límit oriental com per l'occidental es produeix l'entrada d'una massa d'aire càlid de gran espessor que arriba a allunyar la masa freda de la seva regió d'origen. Actualment aquest procés es coneix com efecte "cut-off", segons el qual la gota d'aire fred es formaria per la deformació i aprofundiment d'un solc al corrent general de l'oest. Quan el solc s'estreny d??a lloc a una depressió tancada que conté l'aire fred separat de la seva massa original.

Distribució geogràfica i temporal

De tota Europa, les zones més afectades per gotes fredes són generalment el Mediterrani occidental, Itàlia, la Península Balcànica i l'oest de la Península Ibérica. L'anàlisi en profunditat d'aquesta distribució suggereix una forta contribució de tipus orogràfic i térmic a la producció de la vorticitat a la mitjana i alta troposfera, necessària per a la formació de la gota freda. Un factor que cal destacar és el nombre relativament petit de gotes fredes que es formen sobre l'est de la Península Ibérica. De fet, durant els 10 anys analitzats sistemàticament, no es va formar cap gota freda en aquesta zona, que tan sols va ser afectada pel pas de gotes fredes procedents de sectors més occidentals.

El nombre de gotes fredes enregistrades durant els deu anys entre els 25 i 75ºN i els 30ºW i 40ºE va ser de 486, valor molt proper a d'altres trobats a la documentació. Un 30% de les gotes fredes es van produir a la primavera, mentre que un 27% ho van fer a la tardor. A la primavera, les gotes tendeixen a formar-se sobre l’àrea atlàntica i la contribució mediterrània es molt petita. A l'estiu, la dispersió és més gran, si bé continuen produint-se essencialment sobre l’àrea atlàntica i el continent. A la tardor , una gran part es desenvolupan al sud dels 45ºN i, particularment sobre el sud d'Europa i els mars Mediterrani i Egeo, característica molt més marcada a l'hivern, estació en que la major part de gotes fredes es formen sobre l'est del Mediterrani, la Península Balcànica i Asia Menor .

La duració total d'aquestes gotes va ser de 934 dies, la qual cosa donaria una duració mitjana d'aproximadament dos dies. De fet, un 69% de les gotes fredes duren entre un i dos dies. El cicle vital és més llarg a la tardor, estació en que un 42% van durar tres o més dies. Al llarg del seu cicle vital el moviment sol ser força erràtic i no es pot afirmar de manera general que sigui el vent en baixos o alts nivells el qui domini. De fet la tendéncia més marcada és el moviment cap a l'est o el sud-est.

Si ens referim més explícitament a la Península Ibérica, el nombre total de gotes enregistrades en els 10 anys va ser de 76, amb una duració total de 170 dies. D'aquestes, un 36,4% es van produir a la primavera, un 24,7% a l'estiu, 22% a la tardor i 16,9% a l'hivern. El 89% van tenir un cicle vital comprés entre un i tres dies, i tan sols dues gotes fredes van arribar a durar 5 dies. Les gotes de més gran duració es produeixen generalment sobre l'Atlàntic i penetren posteriorment a la Península, mentre que les que es produeixen a la Meseta són, en general, les més curtes. Com ja s'ha dit abans el major nombre de gotes fredes que afecten la Península es localitza a la part occidental, principalment a Galícia, el centre de Portugal i el golf de Cadis. Per contra, el mínim s'enregistra a l'est del meridià 3ºW. Concretament no va haver-hi en els deu anys analitzats cap gota freda sobre la zona de Llevant.

Gotes fredes i pluja

Les observacions consignades als butlletins meteorològics a les estacions situades sota les diverses gotes fredes posen en evidencia que en més del 50% dels casos no es va produir cap pluja. Si ens referim exclusivament a les situacions en qué la gota es troba sobre la península Ibérica, s'arriba a la conclusió que malgrat que el major nombre de gotes es troba a l'oest i sobre l'oest de la Península, mai s'han enregistrat pluges per sobre els 45 mm/24 hores. Per contra, la costa mediterrània és on s'enregistra el major nombre de situacions amb pluja per sobre de 45 mm/24 hores, tot i que el nombre de gotes enregistrades és el més baix. En realitat, aquestes dues característiques pluviométriques formen part del clima de la zona, independentment del fet que hi hagi o no gota freda. És evident, per tant, que la preséncia d'una gota freda no és suficient per produir precipitacions sota d'ella.

Si es té en compte qualsevol precipitació produïda a qualsevol punt de la Península, resulta que en més d'un 50% dels casos no va ploure a cap lloc i tan sols en quatre ocasions es van superar els 120 mm/24 hores. Quan s'ha enregistrat alguna precipitació simultània a la preséncia d'una gota, es troba que aquestes precipitacions es produeixen generalment a l'est, nordest o nord de la gota. Sembla per tant que la importància que pugui tenir una gota rau més en la circulació que genera que en el seu nucli d'aire fred. En efecte, l'anàlisi de les situacions associades amb pluges molt fortes i amb gota freda a la costa mediterrània (un 30% aproximadament entre 1950 i 1990) corrobora aquesta observació. En aquests darrers casos, la gota s'estenia entre 850 hPa i 300 hPa i provocava una circulació ciclónica a gran part de la troposfera que afavoria l'entrada d'aire atlàntic sobre la zona mediterrània i, amb ella, una alimentació d'aire humit en alçada. Paral.lelament, en baixos nivells es produïa l'entrada, gairebé perpendicular a la costa i a les cadenes muntanyoses del litoral, d'una massa calenta i molt humida d'aire mediterrani.

Línias de corrent a 850 hPa del dia 20 de setembre de 1971 a les 00 TMG. L'area puntejada correspon a la zona on va ploure i l’àrea ratllada, on es van superar els 100 mm/24 h.

Conclusions

Entre 1974 i 1983 es van produir 486 gotes d'aire fred sobre Europa i els mars adjacents i una de les zones més afectades va se la mediterrània. Aixó no implica, però, que les pluges fortes que es produeixin en aquesta regió hagin d'estar for?osament relacionades amb gotes fredes o viceversa. En la producció d'aquestes inundacions intervenen molts factors i, si ens referim a la part relativa a la circulació a escala sinóptica, el mateix paper el poden jugar un solc, una depressió freda o una gota freda.

Bibliografia

- Llasat, M.C., M. Puigcerver, 'COLD AIR POOLS OVER EUROPE', Meteorology and Atmospheric Physics, 42, 171-177, 1990.
- Llasat, M.C., 'GOTA FRIA'. Ed.Marcombo,(colec.Boixareu Universitaria), 6 , 165 pp, 84-267-0829-3, 1991.
- Llasat, M.C. and M. Puigcerver,'PLUIES EXTREMES EN CATALOGNE: INFLUENCE OROGRAPHIQUE ET CARACTERISTIQUES SYNOPTIQUES'. Hydrologie Continentale, VII,2,99-115, 1992.
- Scherhag, R., 'NEU METHODEN DES WETTERANALYSE UN WETTERPROGNOSE'. 227-235, Springer, Berlin, 1948.

Per qualsevol consulta podeu deixar el vostre missatge: meteosort@meteosort.com

Tornar a: Però...? Qué dius...?