Amb
aquest treball es vol donar a coneixer les persones de Sort,que van dedicar una
part del seu temps a fer de notari dels fenòmens meteorològics a
Sort, a fì de contribuir al coneixament de la climatologia local.
Abans de fundar-se el Servei Meteorològic de Catalunya,moltes iniciatives
es portaren a terme en el nostre pais.Una d’aquestes va tenir una influencia
cabdal en la Meteorologia catalana a partir de 1911. LA SOCIETAT
ASTRONÒMICA DE BARCELONA Fou fundada per un grup d’afeccionats
a l’astronomia,entre els quals ocupà un lloc destacat Salvador Raurich,el
30 de gener de 1910.La seva finalitat era fomentar l’estudi de l’Astronomia,la
Meteorologia i la Física del Globus,i,segons pot llegir-se en el Butlletí
de la Societat,"difondre entre totes les classes socials els coneixaments
científics,i essencialment unir,fer pinya,a tots els qui s’interessen
per l’Astronomia i la Meteorologia,i contribuir a la formació d’una
joventut entusiasta,de la qualpuguin sortir,el dia de demà,els especialistes
que recuperin per a la nostra pàtria el bon nom de què en altres
èpoques va gaudir en el món científic". Estretament
lligat a la Societat Astrònomica trobem sempre Eduard Fontserè,ànima
de la institució,i que en seria el segon president,substituint Esteve Terrades,que
exercí el càrrec durant el primer any. Les excel.lents relacions
que mantenia Fontserè amb el director de l’Institut Geogràfic
i Estadístic,Àngel Galarza,i amb el director de l’Observatori
Central Meteorològic de Madrid,Jose Galbis,van permetre que prenguessin
forma una sèrie d’iniciatives meteorològiques de gran interès.Des
de principis de 1911 es comencen a rebre regularment,a la Societat,telegrames
amb dades diaries d’Europa,les Açores i Nord d’Àfrica,i
el pronòstic del temps probable.Aquestes dades possibilitaren la confecció
de mapes sinòptics de superficie,tasca de la qual s’encarregaren Manel
Alvarez de Castrillón i Francesc Xavier Rubio.Les anàlisis sinòptiques
diàries s’exposaven,uns mesos més tard,en el vestíbul
de la Casa Consistorial de Barcelona,sota els auspicis de l’Ajuntament i
de la Junta Municipal de Ciències Naturals.La informació recollida
,el traçat d’isobares,les direccions del vent i l’estat del cel
i del mar,així com un comentari sobre el temps que ,a la vista de la situació
podia esperar-se.D’aquesta forma s’inagurà a Catalunya la predicció
científica diària d’abast públic,que tanmateix,en cessar
Fontserè en el càrrec,tornaria a interrompre’s. No obstant
això,la tasca que suposà per a la Meteorologia catalana més
grans progressos fou,sense cap dubte,la reestructuració i consolidació
de la Xarxa Pluviomètrica,en la qual s’obstinà la Societat
Astronòmica .La seva contribució a la formació de la Xarxa
peninsular va merèixer el reconeixament,a nivell de l’Estat espanyol,de
la Societat com a un dels puntals fonamentals del desenvolupament de la Meteorologia
en les nostres latituds. Tanmateix,la mútua comprensió entre
els organismes estatals i la Societat Astronòmica era deguda més
a la personalitat dels aleshores dirigents de l’Observatori Central Meteorològic
de Madrid,que no pas a una vertebració institucional duradora.En qualsavol
moment podia trencar-se el dificil equilibri i,de tot això,en devien ser
conscients els homes que participaven d’una manera directa en el desenvolupament
de la Meteorologia catalana.Eduard Fontserè ,amb gran claredat de judici,expressava
així aquestes inquietuds,en referir-se als propòsits dignes d’elogi
del director de l’Observatori Central,José Galbis:"Era de tèmer
que el pla d’una Meteorologia espanyola,en què cabessin sense condició
de servitud tots els elements capaços de contribuir-hi,pogués acabar
per proporcionar al seu autor molt males estones...Els qui portaven la responsabilitat
de la nostra Xarxa s’havien d’adonar d’aquest perill i havien de
preveure la possibilitat que tard o d’hora,un organisme qualsevol,en nom
de qualsevol principi,pogués desentendre’s de la Societat i de l’esperit
que havia creat i sostingut la Xarxa durant un quart de segle."Els esdeveniments
dels anys següents,i molt especialment el trist episodi de la destrucció
del Servei Meteorològic de Catalunya en finalitzar la Guerra Civil,expressarien
en termes reals l’evidència de la contradicció exposada per
Fontserè. La vida de la Societat Astronòmica acabà
el 1923 i la causa fonamental en fou l’estat de mancança econòmica
en la qual havia anat a desembocar.Uns anys abans,el nombre de socis va disminuir
fins a fer impossible el manteniment de l’obra empresa.El Butlletí
de la Societat passà de tenir caràcter mensual a limitar-se a la
divulgació d’uns fulls periòdics de (cada vegada més)problemàtica
aparició. Foren,no obstant aixó 13 anys d’intensa activitat,que
deixarien una emprenta imborrable.En el cas de la Meteorologia,la Xarxa Pluviomètrica
fou transferida íntegrament a la Mancomunitat de Catalunya el maig de 1921,per
a garantir,si més no,el seu manteniment,ressentit des de 1918,tant per
cessar la modesta subvenció que es rebia del govern central,com per la
crisi general derivada de la Primera Guerra Mundial.El Butlleti d’octubre
de 1921, en donar compte de la transferència de la Xarxa,observa:"La
Societat Astronòmica de Barcelona fa lliurament a la Mancomunitat de Catalunya
de les seves 224 estacions pluviomètriques,i fa vots confiadament perquè
aquesta obra,fruit dels actius i desinteressats treballs realitzats en el transcurs
de 10 anys,pugui ser continuada i engrandida amb igual interès i entusiasme." Del
llibre: La Climatologia d’en Vicenç Sureda i Obrador
"ÀNGEL
SERAFÍ CASANOVAS I PUJOL"
Una d’aquestes estacions
pluviomètriques de la Societat Astronòmica de Barcelona es trobava
a la vila de Sort i el seu responsable fou Àngel Serafí Casanovas
i Pujol. Àngel Serafí i Casanovas va néixer a Sort
el dia 4 de gener de 1874 en una casa de la Plaça Major(casa el "Xicolater").Fill
d’una família humil, la seva infantesa va transcórrer a Sort
i de més gran va seguir els estudis esclesiàstics.Als 19 anys va
contraure matrimoni amb Agustina Agulló Pujol de qui anys després
enviudà.L’any 1905 es casà novament amb Librada Aytés
Mir .Durant uns anys visqué a Tàrrega on treballà com administrador
en la línea de transport de la "Hispano Targarina",època
en què també va desenvolupar una tasca política com a Diputat
de la Mancomunitat de Catalunya pel Districte Sort-Viella.Persona molt culta,
tingué gran entusiasme per la meteorologia i durant molts anys col-laborà
intensament amb "La Societat Astronòmica de Barcelona"enviant
mensualment totes les dades meteorològiques i fenòlogiques de Sort.El
24 de novembre de 1923 va morir a Bassel(Suïssa)a l’edat de 49 anys
,a causa d’una greu malaltia.L’any 1925 el poble de Sort li va retre
un homenatge i el va nomenar fill predilecte de la vila. De la seva tasca
com observador meteorològic es conserven les targes que mensualment tramitava
a la Societat Astronòmica de Barcelona des de l’any 1915 al 1917.A
part de la importància de les dades recollides diàriament,un fet
que destaca són les observacions al marge, unes imformacions fetes amb
tota cura i que en llegir-les donen la sensació d’estar visquent una
realitat.Per aquest motiu s’ha cregut convenient posar la reproducció
de les targetes més representatives i curioses. Ramon Baylina
i Cabrè (Meteosort)
Exemples:
Butlletí
1 · Butlletí 2 · Butlletí 3 · Butlletí
4 · Butlletí 5 · Butlletí 6 · Butlletí
7 · Butlletí 8 |
