| Els
canvis climàtics que s’han anat enregistrant en l’atmosfera estan
relacionats amb la creixent concentració d’alguns gasos derivats de
l’activitat humana.Encara que existeixen imprecisions sobre la seva magnitud
i impacte,s’ha generat un consens internacional sobre la seva tendència
a desestabilitzar l’equilibri ecològic del planeta,i a afectar el
desenvolupament econòmic i social de tots els països del món. L’efecte
hivernacle és,en realitat,un fenomen natural causat per la presència
de gasos en l’atmosfera,principalment vapor d’aigua i gas carbònic.Aquests
gasos retenen part de l’energia calòrica que rep del sol,mantenint
la temperatura dins dels límits que han permès el desenvolupament
de la vida com la coneixem.Sense concentració natural d’aquests gasos
en l’atmosfera,la temperatura mitjana en la superficie de la terra seria
similar a la de la Lluna,uns (-18º) sota zero. Els gasos de l’efecte
hivernacle permeten el pas de les radiacions solars d’ona curta,cosa que
afecta la superficie de la Terra.A la vegada,absorbeixen part del calor que emana
de la superficie en forma de radiacions infrarroges,de major longitud d’ona
que la llum solar.Es manté així una temperatura mitjana en la superficie
del planeta d’aproximadament 15º centigrads. L’efecte hivernacle
no és,per ell mateix,una amenaça per a la vida de la Terra,però
l’activitat humana tendeix a augmentar la concentració de CO2 i altres
gasos en l’atmosfera.Com a conseqüència d’aixó,una
major quantitat d’energia calòrica solar és atrapada en l’atmosfera,cosa
que eleva la temperatura mitjana del planeta. Si continuen les tendències
actuals,la temperatura mitjana podria augmentar entre 1i 2,5ºcentigrads en
els propers 50 anys,i d’1 a 3,5ºC per a finals del proper segle.Una
temperatura 3ºC superior a la mitjana actual no s’ha enregistrat en
la Terra en els darrers 10.000 anys.Entre 1980 i 1995 es van enregistrar els 9
anys de major temperatura mitjana del planeta en els ùltims 100 anys.En
1995 es va presentar la major temperatura mitjana en la superficie de la Terra
des que es mantenen registres sobre aquest tema.Relacions entre les tendències
a llarg termini i esdeveniments periòdics,com el "Niño",comencen
a establir-se accentuant la necessitat d’entendre millor els processos climàtics Informació
Geològica indica que en la terra s’han enregistrat canvis significatius
en el clima,tant a través de mil-lennis,com en periodes relativament curts
de temps.En conseqüencia,canvis puntuals relatius a la temperatura mitjana
del planeta,o en la intensitat de les pluges,no necessariàriament impliquen
tendències definides de canvis climàtics.Tanmateix,s’ha generat
un consens internacional entre la majoria dels científics del món
sobre l’existencia de l’efecte hivernacle i sobre els processos que
el regeixen. CAUSES DE L’EFECTE HIVERNACLE Les principals causes
per les quals es produeix un augment de les temperatures del planeta són: 1/
La crema de combustibles fòssils 2/ La deforestació,que impedeix
que els vegetals fixin grans quantitats de CO2 El diòxid de carboni,el
vapor d’aigua i altres gasos amb immerescuda fama contribueixen que part
del calor proporcionat pel Sol quedi entre nosaltres i no flueixi cap a la troposfera.Ara
bé:la concentració natural d’aquestes substàncies s’ha
multiplicat des dels inicis de l’era industrial,especialment des de 1950,i
ara amenaça amb convertir la Terra en un hàbitat apte només
per a unes quantes espècies.Els gasos que causen l’efecte hivernacle
a causa de la seva concentració en l’atmosfera són: -Diòxid
de carboni o anhidrid de carboni(CO2) -Metà(NH4) -Òxid
nitrós(N2O) -Cloro-fluoro-carbonis(CFCs) -Ozó troposfèric(O3) Descripció
dels principals gasos que provoquen l’efecte hivernacle DIÒXID
DE CARBONI O ANHIDRID DE CARBONI El CO2 no és el gas més perillós
en toxicitat i permanència en l’atmosfera,peò si que ho és
si es té en compte la seva concentració,1000 vegades superior a
la de qualsevol altre producte d’origen industrial.Les emissions de gas carbònic(CO2)
representen el 50% de l’efecte hivernacle derivat de l’activitat humana. L’origen
del CO2: Es genera en oxidar-se el carbó o qualsevol compost que el formi,i
res millor per a aixó que la combustió,començant pels hidrocarburs
d’automòbils i calefaccions industrials,l’antracita i l’hulla
de les centrals tèrmiques,la torba de les xemeneies,els incendis forestalsi,en
menor mesura,el gas. L’origen del CO2 antropogènic varia sensiblement
segons la zona.Als EEUU és degut al transport,a la Xina,a la indústria
i a les tèrmiques;en els països OPEP, a les centrals de petroli,i
en els països pobres,amb una contaminació menor,a la cremada de llenya
per fer foc(calor,cuina) Les emissions de gas carbònic representen
el 50% de l’efecte hivernacle derivat de l’activitat humana. La
injecció total de gas carbònic a l’atmosfera l’any 1990,com
a producte de l’activitat humana,s’estima en 30.000 milions de tones
mètriques anuals,cosa que representa una aportació d’una mica
més de 8.000 tones anuals de carboni.L’atmosfera conté uns
750.000 milions de tones de carboni.Intercanvia anualment aproximadament 90.000
milions de tones amb els oceans,i 100.000 milions addicionals amb la biosfera
terrestre.Els processos naturals generen un balançentre el que s’emet
i el que absorbeix.Però les evidències indiquen que només
una mica més de la meitat de les emissions de carboni producte de l’activitat
humana és absorbida en aquests processos naturals.La resta (45%)contribueix
a augmentar la concentració de carboni en l’atmosfera,i consegüentment,la
retenció de calor solar.El CO2 enregistra un temps de residència
atmosfèric de 100 a 150 anys. EL METÀ El metà,generat
en activitats agropecuàries,és responsable del 16% de l’efecte
hivernacle. L’origen del CH4: El metà sorgeix fonamentalment
de la descomposició de la matèria orgànica en ambients pobres
en oxigen,i els seus principals productors són el cicle digestiu del bestiar,certs
cultius(per exemple,els arrossars),els abocadorsi,en menor mesura,els incendis
forestals,l’activitat dels tèrmits i altres insectes. La producció
de metà s’estima en 500 milions de tones mètriques anuals,de
les que 345 milions són producte de l’activitat humana.La major proporció
és neutralitzada pels radicals OH,relacionats principalment amb la presència
de vapor d’aigua en l’atmosfera.No obstant aixó,la destrucció
dels radicals OH pel continu augment de les emissions de CO2,que també
reacciona amb ells,pot estar disminuint la neutralització del metà
en l’atmosfera ,contribuint a allargar la seva vida útil com agent
del canvi climàtic. Aproximadament un 90% de les emissions de metà
són neutralitzades per aquest procés.Només uns 45 milions
de tones mètriques anuals incideixen sobre el canvi climàtic.Encara
que aquest volum és considerablement inferior al de CO2,el seu efecte es
magnifica a causa que la contribució de cada mol-lècula de metà
a l’efecte hivernacle és aproximadament 25 vegades superior a la de
cada mol-lècula de CO2.La concentració de metà a l’atmosfera
s’ha duplicat en els darrers 200 anys.El seu temps de residència en
l’atmosfera és de 7 a 10 anys. L’ÒXID NITRÓS Els
òxids nitrosos(N2O) representen el 6% de l’efecte hivernacle. L’origen
del N2O :Prové principalment de les xemeneies de les centrals energètiques
que utilitzen carbó,dels tubs d’escapament dels automòbils,i
de l’acció dels fertilitzants nitrogenats que s’utilitzen en
agricultura.L’òxid nitrós també és alliberat
per la degradació de fertilitzants nitrogenats i fems del bestiar.Encara
que és escassa la seva concentració en l’atmosfera,una mol-lècula
de N2O té un poder d’escalfament global 230 vegades superior a la
del CO2,amb un temps de residència en l’atmosfera de 150 anys. ELS
CLORO-FLUORO-CARBONIS La producció de cloro-fluoro-carbonis(CFCs)contribueix
amb aproximadament el 14% de l’efecte hivernacle. L’origen dels
CFCs: Són gasos no naturals-origen purament industrial-amb poder tòxic.Són
substàncies químiques sintètiques,formades per clor,fluor
i carboni. Les mol-lècules de CFC tenen una llarga vida activa.El
CFC-11 és actiu durant uns 65 anys i el CFC-12 durant uns 110 anys.Cada
mol-lècula de CFC-11 i de CFC-12 contribueix 3.500 i 7.300 vegades més,respectivament,a
l’efecte hivernacle que cada mol-lècula de CO2.Al 1985 es va enregistrar
una producció anual de 330.000 tones de CFC-11,i 440.000 tones de CFC-12. Els
CFC també destrueixen la capa d’ozó en l’atmosfera,i originen
que una major proporció de rajos ultravioletes arribi a la superficie de
la terra.Les mol-lècules de CFC són fraccionades pels rajos ultravioletes,per
produir clor.Aquest a la vegada redueix l’ozó a oxigen en treure-li
un dels seus àtoms.El clor no sofreix un canvi permanet,per la qual cosa
cada mol-lècula pot repetir el procés,destruint milers de mol-lècules
d’ozó. Una major incidència de rajos ultravioleta tindria
importants efectes tant en l’agricultura com en la salut humana.El càncer
en la pell,els problemes oculars,i les afeccions al sistema immunlògic,són
les amenaçes més imminents sobre la salut de la població
humana.Podrien també presentar-se efectes adversos sobre les algues i el
plancton,bases de la cadena alimentària en el mar. Els substituts
del CFC,els hidrofluorcarbonis(HFC) i els hidroclorocarbonis (HCFC),són
menys nocius per a l’ozó,però contribueixen de la mateixa manera
a l’efecte hivernacle,aixì,només poden ser qualificats de solucions
transitòries. A causa dels efectes de les emissions de CFCs,al baix
volum que es produeix amb altres gasos,i al desnvolupament de substituts,es va
fer possible un acord internacional per reduir la producció.El Protocol
de Montreal de 1987 limita la producció als nivells ja aconseguits per
a aquell any,i reduir les emissions en un 50% per a l’any 2.000. L’OZÓ
TROPOSFÈRIC Encara que l’ozó en l’estratosfera forma
una capa protectora que ens protegeix dels rajos ultravioletes que provènen
del sol,la seva presència en la baixa atmosfera,o troposfera,contribueix
a l’efecte hivernacle.Cda mol-lècula és 2.000 vegades més
efectiva en atrapar calor que una mol-lècula de CO2. L’origen
de l’O3: Es genera per la reacció de la llum solar amb contaminants
comuns com el monòxid de carboni,els òxids nitrosos i els hidrocarburs.En
els tròpics,el seu temps de residència en la troposfera és
d’hores a dies. L’hexafluorur de sofre(SF6) i els perfluorocarbonis(PFC)també
estan inclosos en el Protocol de Kioto perquè,encara que la seva producció
és escassa,són molt tòxics i duren molt. " Aquest
treball ha estat el-laborat per Miriam Hidalgo i Tarrasón,nascuda a Barcelona
el 7 de Febrer de 1982.Actualment està cursant 1º de Batxillerat a
L’Institut d’Ensenyament Secundari Sant Josep de Calasanç de
Barcelona. Aquest treball s’ha el-laborat amb la finalitat d’argumentar
i proporcionar més informació sobre un problema mediambiental que
ens afecta directament a tots.Aixó és l’efecte hivernacle. Avui
dia existeix una preocupació creixent en aquests temes i a més de
mirar el cel per veure si plourà o nó ens donem compte de que la
supervivencia depèn de nosaltres mateixos i de com tractem el nostre planeta." Si
esteu interessats en el treball complert,el podeu demanar a l’Observatori
Meteorològic de Sort i via e-mail (versió en castellà) serà
enviat. Miriam Hidalgo
MIRIAM,MOLTISSIMES GRACIES PER TOT
Ramon
Baylina i Cabrè Treball contrastat per l’eminent climatòleg
Dr.Javier Martin Vide | 
