| Per
José Miguel Viñas Rubio (*) El temporal de vent ocorregut
a la Península Ibèrica entre els dies 15 i 16 de febrer de 1941,
ha estat a escala sinòptica el més violent sofert pel nostre país
en tot el segle XX, i amb seguretat es manté encara fresc en la memòria
de les persones grans que el varen patir. El seu caràcter extraordinari
està fora de tot dubte, com ho demostren les ràfegues màximes
de vent que es van enregistrar. Malgrat la seva magnitud, sorprèn
a primera vista la falta de referències i estudis que ho analitzin, el
que justifica l'aparició d'aquest treball. Des del punt de vista
meteorològic, en aquella època es van succeir a Europa tres dels
hiverns més durs que es recorden (1939/40 a 1941/42), amb una marcada circulació
de l'oest i contínues invasions d'aire polar sobre el continent sense cap
bloqueig per part de les altes pressions subtropicals. Sota una situació
tan anòmala en allò que constitueix un dels episodis climàtics
més destacats del segle passat, es va desencadenar sobre el nostre país
el terrible temporal atlàntic del febrer de 1941. Tot aquest treball
el podeu consultar dins la meva web en la versió en castellà. Veure
la figura
JOSÉ MIGUEL VIÑAS RUBIO
Nasqué
a Madrid l'any 1969. Va estudiar ciències físiques a la Universidad
Complutense amb l'especialitat en física de l'aire. Com a meteoròleg,
la seva vida professional s'inicià l'estiu de 1995, en gaudir d'una beca
en la secció de meteorologia d'Antena 3 TV, on va agafar experiència
en la predicció del temps. L'any 1996 participà com a soci
fundador en una de les primeres empreses privades de meteorologia a Espanya. Fou
en aquest període quan donà suport meteorològic a l'equip
ciclista ONCE durant la Vuelta 96. Més tard, el 1998, mentre formava
part d'un equip de pronòstic hispà suís, treballà
en l'elaboració de pàgines del temps en diaris com El Mundo i de
diferents portals d'internet. El seu interès per les ciències
de la terra i l'astronomia l'ha portat a publicar diferents articles de divulgació
científica, així com a participar en dues expedicions (Finlàndia
(1990) i Hongria (1999)) per contemplar eclipsis totals de sol. El meu agraïment
al bon amic José Miguel Viñas per les facilitats donades a fi de
donar a conèixer aquest important treball. Ramon Baylina i Cabré | 
