COM
ES FORMEN ELS NÚVOLS En primer lloc,convé tenir clar que un
núvol ès un volum d´aire que es fa visible perquè conté
moltes i minuscules gotetes d´aigua, cristalls de gel o gotetes d´aigua
congelada,o una barreja d´aquets tipus. Per tant, l´aigua dels núvols
no són vapor d´aigua-com a vegades se sent a dir-,perqué el
vapor d´aigua és invisible; ni bosses d´aigua que, si es trenquen,produeixen
pluja.Els núvols són un conjunt de nombrosissimes gotetes o cristalls
de gel (unes 1000 per cm3)de mida molt petita (un diametre comú de les
gotetes volta els escassos 0,01 mm) que, per aquet motiu, suren a l´aire. Els
núvols s´originen per la condensació (pas de vapor d´aigua
a aigua liquida) i la sublimació (pas directe de vapor d´aigua a
cristalls de gel)que es produeix a l´atmosfera sobre certes particules sòlides
microscópiques, sempre presents en ella, que reben el nom de nuclis de
condensació i de sublimació. Un formades,les gotetes liquides poden,
a la vegada, congelar-se, donant lloc a les gotetes d´aigua congelada. Ja
tenim els tres productes aquosos que poden entrar en la composició d´un
núvol:gotetes d´aigua liquida, cristalls de gel i gotetes d´aigua
congelada. En l´atmosfera,quins són els processos que causen
condensació i sublimació,és a dir,que produeixen núvols?Són,sobretot,els
ascensos d´aire.Quan l´aire ascendeix _imaginem-nos una bombolla o
un globus d´aire-es descomprimeix,en tenir cada vegada menys aire per damunt
oprimint-lo,i es refreda.L´aire fred admet menys vapor d´aigua que
el càlid;per aixó,aviat la bombolla es trobarà saturada de
vapor d´aigua i començarà a produir-se la condensació,a
la sublimació si la temperatura de part d´aquest volum és
molt baixa:haurà nascut un núvol.Ünicament ens falta saber
quins mecanismes produeixen a l´atmosfera ascensos d´aire.Son quatre:la
convecció,l´orografia,les depressions atmosfèriques i els
fronts. Per explicar la convecció,recordeu el que passa quan poseu
aigua en una cassola al foc.L´aigua escalfada de la base del recipient,en
contacte amb la flama,s´eleva i és reemplaçada per la mes
freda superficial.En efecte,en igualtat de condicions ,per exemple,situats a la
mateixa altitud i amb la mateixa humitat,l´aire calent-també val
per a altres fluids com l´exemple de l´aigua-és més
lleuger que l´aire fred,de manera que el primer tendeix a ascendir i el
segon a devallar(no cal veure una contradicció entre aixó i el fet,ja
explicat abans,que,en general,llevat dels casos d´inversió tèrmica,a
major altitud menor temperatura,perquè es tracta d´aires a diferents
nivells i l´aire quan ascendeix experimenta una disminució en la
seva temperatura). Doncs bé,l´aire caldejat per estar en contacte
amb una superficie molt rescalfada,com poden ser les terres interiors de Catalunya
o el Pais Valencià o l´interior de Mallorca en una jornada d´estiu,s´eleva,es
refreda progressivament i es condensa sovint la seva humitat.L´aire fred
superior reemplaçarà el buit que ha deixat en superficie el calent
ascendent.Es crea,d´aquesta manera,una cèl.lula convectiva o tèrmica. Les
tèrmiques són aprofitades per les rapaces diürnes per a elevar-se
i planejar,o pel vol sense motor.Si s´observen aquestes aus a mig matí
(fet freqüent en el pre-Pirineu i en altres serres del País Valencià)pot
assegurar-se que ja hi ha corrents convectius ascendents,encara que no s´observi
nuvolositat.Els corrents convectius es posen de manifest durant els primers centenars
de metres sobre el terra en els moviments,una mica bruscos,que experimenten moltes
vegades els avions quan s´enlairen o aterren.Dons bé ,si l´aire
ascendent,degut a la convecció ,assoleix un nivell suficientment elevat,condensarà
la seva humitat i formarà un núvol d´aspecta cumuliforme,és
a dir,amb manifestes rodoneses i protuberàncies ben dibuixades.Cada protubèrancia
correspon a un corrent ascendent enèrgic.Ës freqüent,per altra
banda,que la base del núvol sigui sensiblement horizontal,corresponent
al nivell altitudinal on s´inicia la condensació del vapor d´aigua. L´orografia
també produeix,de manera natural,ascensos d´aire.El relleu actua
com un autèntic trampolí,que impulsa cap a dalt els fluxos d´aire
que li arriben.En efecte,una serralada o un altre tipus de relleu,encara que no
sigui molt elevat,constitueix un obstacle per els fluxos d´aire que es dirigeixen
cap a ell.El flux aeri tractarà de salvar l´obstacle orogràfic
de dues maneres:en part rodejant-lo i en part remuntar-lo;ja tenim aquí
un ascens d´aire.Depenent de la humitat,o vapor d´aigua,de l´aire
ascendent i l´altitud del relleu,s´assolirà el nivell de condensació
i es produiran núvols.Com més humit sigui l´aire ,més
baixos seran els núvols formats.Aquest cas es dóna amb vents de
llevant o amb marinades,humits per la seva procedència marina,que condensen
a només uns centenars de metres d´altitud sobre els petits relleus
costaners del pais.
LES FORMES DELS NÚVOLS
FORMES
TÍPIQUES DELS DEU GENÈRES
NUVOLOSOS I NIVELLS ALTITUDINALS
EN
QUE ÈS TROBEN.
ELS DEU GÈNERES DE NÚVOLS
Per la seva altitud els núvols es classifiquen en:alts,mitjans i
baixos.Els núvols alts són els que es situen en l´anomenat
pis superior,que per a les nostres latituds és el comprès entre
els 5 i 13 Km d´altitud.Els núvols mitjans són els que es
troben en el pis mig,entre els 2 i els 7 Km d´altitud.I els núvols
baixos,situats en el pis inferior,tenen un altitud que no sobrepasa els 2 Km.Els
pisos mig i alt se sobreposen per evitar canviar la categoria d´un núvol
pel fet que aparegui una mica més amunt o més avall del seu nivell
habitual.
NÚVOLS ALTS
| CIRRUS:
Núvols separats en forma de filaments blancs i delicats,o de bancs o de
faixes estretes,blanques o en la seva major part.Aquests núvols tenen un
aspecte fibrós(de cabells)o una lluentor sedosa,o ambdues coses. |  | |
CIRROESTRATUS: Vel nebulós transparent i blanquinós,d´aspecte
fibrós (de cabells) o llis,que cobreix total o parcialment el cel,donant
lloc, generalment, a fenòmens d´halo. |  | | CIRROCUMULUS:
Banc,mantell o capa fina de núvols blancs,sense ombres propies,composta
per elements molt petits en forma de grumolls, d´ones, etc., soldats o no,
i disposats més o menys regularment;la majoria dels elements tenen una
amplada aparent inferior a un grau. |  |
NÚVOLS
MITJOS
| ALTOSTRATUS:
Mantell o capa nuvolosa grisenca o blavenca,d´aspecta estriat,fibrós
o uniforme,que cobreix total o parcialment el cel,presentant parts suficienment
primes per deixar veure el sol almenys vagament,com si fos a través d´un
vidre desllustrat.Aquest gènere no presenta fenòmens d´halo. |  | |
ALTOCUMULUS: Banc,mantell o capa de núvols blancs o grisos o a la
vegada blancs o grisos,que tenen generalment ombres pròpies, compostos
per laminetes, còdols, rodets,et., d´aspecte a vegades parcialment
fibrós o difús,soldats o no; la major part dels elements petits
disposats amb regularitat tenen generalment una amplada aparent compresa entre
un i cinc graus. |  | | NIMBOSTRATUS:
Capa nuvolosa grisenca, freqüentment ombrívola, l´aspecte de
la qual resulta borrós per les precipitacions més o menys contínues
de pluja o de neu que,en la majoria dels casos,arriben al terra. L´espessor
d´aquesta capa és en totes les seves parts suficient per ocultar
completament el sol.Per sota de la capa existeixen freqüentment núvols
baixos esquinçats,soldats o no amb ella. |  |
NÚVOLS BAIXOS
| STRATOCUMULUS:
Banc,mantell o capa de núvols grisos o blanquinosos,que tenen quasi sempre
parts fosques,compostos per lloses, códols, rodets, etc., d´aspecte
no fibrós (excepte "virga"), soldats o no; la major part dels
elements petits disposats amb regularitat tenen una amplada aparent superior a
cinc graus. |  | |
STRATUS: Capa nuvolosa generalment grisa,amb base bastant uniforme,que
pot donar lloc a plugims, prismes de gel o neviscó. Quan el sol és
visible a través de la capa,el seu contorn és clarament discernible.
Aquest gènere no dóna lloc a fenòmens d´halo llevat,
eventualment, a molt baixes temperatures. |  | | CUMULUS:
Núvols separats, generalment densos i amb contorns ben delimitats, que
es desnvolupen verticalment en forma d´arrodoniments, de cúpules
o de torres, amb la regió superior protuberosa freqüentment semblant
a una col-i-flor. Les parts d´aquests núvols il.luminades pel sol
són, molt freqüentment, d´un blanc brillant;la seva base, relativament
fosca, és sensiblement horizontal. Aquests núvols estan a vegades
esquinçats. |  | | CUMULUNIMBUS:
Núvol dens i potent, amb una dimensió vertical considerable, en
forma de muntanya o d´enormes torres. Almenys una part de la seva regió
superior és generalment llisa, fibrosa o estriada, i quasi sempre aixafada;
aquesta part s´estén freqüentment en forma d´enclusa o
d´ampli plomall. Per sota de la base d´aquest núvol, sovint
molt ombrívola, existeixen freqüentment núvols baixos esfilagarsats,
soldats o no amb ella, i precipitacions, a vegades sota forma de "virga". |  |
Agraeixo
a Edicions El Medol del c/Prat de la Riba,19 1r 1ª Tel:977221396 43001 Tarragona,per
les facilitats donades per la transcripció del pàrraf del fantàstic
llibre "ELS NÚVOLS" guia de camp de l´atmosfera i previsió
del temps. Dels autors:
Miquel Grimalt Gelabert, Javier Martin Vide
I Francesc Mauri |
